L'autoestima té un paper central en el funcionament psicològic de l'ésser humà. L'absència d'autoestima és un símptoma freqüent en la majoria de trastorns psicològics perquè una autoestima pobra està relacionada amb els conflictes, tant de tipus emocional com de conductes no adequades.

Les persones necessitem confiar en la nostra capacitat per enfrontar-nos a les situacions per tal de resoldre eficaçment els canvis que comporta la vida. A més, el nostre nivell d'autoestima determina les nostres pretensions i, per tant, també les possibilitats d'èxit. Una persona que no es valora a si mateixa, difícilment tindrà el reconeixement dels altres ...

Signes que poden indicar falta d'autoestima:

• Persones que eviten o es descontrolen davant de situacions problemàtiques o difícils perquè no creuen en la seva pròpia capacitat per afrontar-les.
• Acostumen a reaccionar amb molta angoixa que les paralitza o amb conductes de fugida.
• Considerar inferior als altres, sentir-se poc valorat i ferit amb facilitat.
• Les situacions problemàtiques els provoquen un gran malestar psicològic (sentiments d'incapacitat, de frustració ...) que pot manifestar-se en diverses patologies clíniques.

Millorar l'autoestima:

• Afrontar les dificultats: el fet d'enfrontar-se les situacions problemàtiques o dificultoses suposa una possibilitat d'aprendre, d'adquirir noves estratègies i d'augmentar la confiança en nosaltres mateixos.
• Aprenent a identificar i resoldre problemes: sovint els problemes quotidians ens desborden, unim un problema a un altre i, finalment, "tot" suposa un problema enorme ... A vegades, ja no identifiquem quin és el veritable problema que cal resoldre. Encara que és cert que hi ha èpoques en la vida d'una persona en què sembla que els problemes es multipliquin, hem d'acostumar a afrontar un a un, a buscar vies de solució ... D'aquesta manera, conformem la idea d'autoeficàcia tan necessària per a la correcta evolució de la nostra autoestima.

Recomanació general: 

• Cal aprendre a acceptar les nostres limitacions i valorar les nostres capacitats. Sovint, l'èxit està més relacionat amb saber aprofitar els nostres recursos que no amb tenir una capacitat determinada.

DESENVOLUPAMENT DE L'AUTOESTIMA.

L'autoestima és un aspecte central per al correcte desenvolupament evolutiu de l'infant. L'autovaloració que va fent el petit de si mateix, li aporta sensacions i sentiments referents a la seva pròpia capacitat, autocontrol ...

Per contribuir eficaçment a la formació d'una sana autoestima hem de recordar alguns aspectes que són necessaris tenir en compte:
• El nen necessita sentir-se vinculat a les persones significatives per a ell, aquest aspecte li proporciona la satisfacció de la pertinença.
• El sentit de singularitat: resultat del coneixement que el nen sent pels atributs i qualitats que el fan especial i diferent.
• Sensació de poder: conseqüència que disposi de les oportunitats, els mitjans i la capacitat de modificar les circumstàncies que l'envolten.
• Pautes: que li siguin d'utilitat per establir la seva escala de valors, els seus objectius, exigències ...