Adreça: C/Rambla Catalunya, 120 3º 3ª (08008 Barcelona)
Telèfon: 934 553 639              Email:  info@ac5-online.com

Els passos a seguir per establir normes són:

a) Observar acuradament als fills/es.
b) Analitzar les situacions problemàtiques.
c) Establir les normes.
d) Ser coherent a aplicar-les.


a) Com observar als seus fills/es:

La mera presència d'adults fa que el nen/a se senti influït de moltes maneres, de manera que els pares poden creure que estan veient el comportament normal del seu fill/a, quan en realitat estan contemplant un comportament influït per la seva presència.

Els fills/es controlen, amb molta freqüència, el que volen que vegin els seus pares. Per això cal ser caut abans de fer judicis precipitats sobre el significat del comportament d'un nen, sobretot, si abans no s'ha observat detingudament i en molt variades situacions.

Per entendre els comportaments i tenir una certa idea de com la presència paterna o materna influeix en el seu comportament habitual, han de poder observar sense que els nens/es es donen compte de la seva presència.

Quan s'observa a un nen/a el que sí cal evitar és la tendència a veure únicament les coses que fa malament, en lloc d'observar el seu comportament general.

Una de les principals dificultats que experimenten els pares quan observen als seus fills / es deriva del seu desig d'intervenir en el seu comportament. Això és especialment important, perquè el nen/a desenvolupa amb facilitat una sensibilitat peculiar quan és observat pels pares, de manera que, si aquests intervenen, resultarà més difícil observar en endavant.

En intentar donar normes i imposar unes conseqüències per a la seva transgressió, als pares els és de molta ajuda saber trobar sovint oportunitats per observar els seus fills/es; les observacions repetides proporcionaran una visió més ajustada del comportament i de les capacitats del nen/a.


b) Com analitzar una situació problemàtica:

En primer lloc, esbrini quin és el problema. La millor manera de definir un problema és identificar un comportament que desitgi vostè canviar.

Una de les temptacions que més freqüentment pateixen els pares en definir un problema consisteix a voler modificar l'estat emocional o els sentiments del nen / a. El més eficaç, és tractar de modificar el comportament.

Si s'aconsegueix modificar un comportament, la majoria de les vegades canvia també l'estat emocional que sustentava aquest comportament. L'actitud és una reacció a una sèrie de circumstàncies i quan aquestes canvien, aquella sol modifiqui també. Quan entenguem què volem canviar en el comportament, se'ns simplificarà enormement la tasca de posar normes per modificar-lo.

Un cop definit el problema, el pas següent serà analitzar-lo. Per fer-ho necessitem tota la informació que puguem reunir.

Després analitzar-lo, el següent pas consistirà a considerar les diferents possibilitats per poder resoldre-ho. No hem d'escollir amb presses una solució; si el problema existeix des de fa temps, és millor concedir-se també algun temps per pensar en la solució.

Després de pensar en les diferents possibilitats, convindrà revisar cadascuna d'elles tenint en compte si som capaços de fer el que cada possibilitat exigeixi, les conseqüències probables que això pugui tenir en el nen i en nosaltres mateixos, i també si la solució és raonable pel que fa a temps, energia i diners. Després de prendre una decisió, caldrà donar-se temps una altra vegada per organitzar un pla d'acció.

 

 

 

c) Com establir les normes:

Què entendrem per normes?
• Un plantejament, pel que el nen / a pugui saber què s'espera d'ell, com i quan s'ha de fer una cosa.
• Una definició, que proporcioni al nen / a l'oportunitat de seguir entre el bo i el dolent, entre el que està bé i el que no hi és, entre el que convenient i el que no.
• Una comunicació, que permeti al nen / a saber l'escala de valors que tenen els seus pares i què és el que els pares consideren com a bon comportament. La norma permetrà als pares saber quan el nen ha actuat de manera poc convenient o, per contra, ha dut a bon terme les tasques encomanades.
• Un mètode per organitzar la vida familiar que permeti saber als components de la família quines són les responsabilitats pròpies i les alienes. Un sistema per reduir tensions, per tal que les coses estiguin clares i que totes les parts sàpiguen amb certa precisió què pot passar i quan. Les normes permetran a més als pares transmetre i ensenyar als fills coses com a ordre, responsabilitat, valors, actituds, etc. En escollir normes, els pares han de ser molt conscients que el seu objectiu és tractar un comportament específic de l'infant. Les regles pensades per canviar actituds no seran eficaços. Però sí que poden controlar el que fan: totes les normes s'han d'escollir concretament per conductes específiques que es desitgi obtenir dels nens.

 

Com se sap si una norma serveix o no?

Les normes han de ser raonables, és a dir:

El nen disposa de suficients recursos i temps per complir (la qual cosa no vol dir un temps infinit, sinó que si una tasca s'ha de fer en un temps determinat aquest ha de ser raonable en funció de les possibilitats familiars i les altres necessitats i activitats del nen).

El nen és capaç de dur a terme eficaçment el encomanat.

Els pares han d'assegurar de poder distingir quan s'ha complert la norma que no:

Les regles que intenten controlar aquelles situacions que els pares no poden comprovar amb facilitat solen ser ineficaços.

Els pares han de poder decidir si s'ha complert la tasca simplement mirant el rellotge o revisant els resultats obtinguts.

Cal descriure les normes amb detall.

Les normes han de quedar descrites amb suficient precisió com perquè nens i pares sàpiguen quan es compleixen i quan no.

Les normes s'han d'establir en un límit de temps.

Les normes que no s'han limitat en el temps no fan més que produir discussions sobre quan s'ha de fer la tasca o complir el que estableixen.

Aquestes limitacions de temps són necessàries i importants, perquè ajuden a saber quan s'ha obeït una norma. Totes les normes han d'incloure un límit de temps per al seu compliment, perquè això contribueix a promoure l'ordre ia reduir els desacords, l'ansietat i la culpabilitat; els límits de temps proporcionen a pares i fills la capacitat de predir el que pot passar.

Hi ha d'haver alguna conseqüència prevista si es trenca el compliment d'una norma.

Cal utilitzar les conseqüències que siguin importants per al nen. Els pares han d'observar els interessos i l'escala de valors del nen / a per saber què pot usar-se com a possible càstig.

Càstigs i conseqüències han de ser, així mateix, raonables des del punt de vista dels pares. Els càstigs excessivament severs que provoquen culpabilitat o preocupació excessiva en els pares no són bons càstigs.

Els càstigs han de ser el més immediats possible i, si és possible, s'han d'aplicar en el mateix dia en què es cometi la infracció. La regla general és que la coherència val més que la severitat.

Un cop els pares han decidit quines són les normes i quines les conseqüències, el següent pas és convocar un "consell de família" en el qual, si és possible, han de participar pare, mare i tots els fills que quedaran afectats per aquestes normes.

El primer que han de fer els pares és plantejar les coses tal com ells les veuen; poden admetre l'opinió dels nens per entendre com ho veuen ells, encara que això no sigui absolutament necessari.

Després d'exposar el problema d'explicar quines són les normes, les seves limitacions de temps i les conseqüències que s'han d'esperar si no es compleixen. És molt important que el nen entengui perfectament quines són les normes i els càstigs.

Durant tot aquest procés, el nen pot intentar resistir-se a la norma establerta: no en va les normes tendeixen a impedir que mantingui el seu joc en relació amb el seu propi comportament.

Un nen disposa de molts mitjans perquè el pare es faci enrere i per això els pares han de ser conscients de la dinàmica que s'està desenvolupant. L'objectiu dels pares és mantenir-se ferms; si el nen aconsegueix que els pares retrocedeixin, la batalla està perduda per a ells. Els pares no poden acceptar desafiament algun quan es tracta d'establir normes.

El nen ha de començar a fer-se responsable de la tasca, i si el pare es la recorda, és ell qui està carregant amb la responsabilitat. Cal esperar que el nen recordi què ha de fer, quan i com fer-ho; no cal recordar res.


d) La importància de ser coherent:

La coherència és una manera d'informar al nen que els pares pensen realment el que diuen. Una aplicació coherent de la regla i un càstig suau acabaran per tenir més efecte, a llarg termini, que la incoherència i els càstigs severs.
Sent coherents, els pares ajuden als seus fills, especialment als més petits, a sentir-se segurs. En el cas contrari, els fills pateixen ansietat, perquè no són capaços de predir què és el que van a fer els seus pares. Gairebé fa l'efecte que el mal comportament dels fills no és només conseqüència de la seva ansietat, sinó també un sistema per demanar als seus pares que els posin límits.
L'aplicació coherent de bones normes promourà l'ordre i la disciplina en la família, donarà seguretat i contribuirà a que tots ofereixin una millor disposició.


 

Bibliografia Material d'Interès

Molina Bartumeus, A. (2016). ¿Utilitat de la pericial privada si intervé el EATAF? [El Bloc d'Oscar Cano]. (http://www.oscar-cano.com/hoy-visita-el-blog-chon-molina/)

Molina Bartumeus, A., Benítez-Borrego, S., Vàzquez, N., Farrés, M., i Ortíz, C. (2016). Criteris d'atribució de guarda compartida per l'Audiència Provincial de Barcelona (pp. 263-273). En A. Andrés-Pueyo, F. Fariña, el Sr. Novo i D. Seijó (Eds.). Col·lecció de Psicologia i Llei nº 13. [Actes del IX Congrés Internacional de Psicologia Jurídica i Forense, celebrat a Madrid del 25 al 27 febrer 2016].

Benítez-Borrego, S. (2016). Models d'Equacions Estructurals Exploratoris (ESEM). Alternativa als models factorials exploratoris, formalització, condicions, solucions i aplicació en investigació en Psicologia. [Tesi doctoral]. Universitat de Barcelona, ​​Barcelona.

Benítez-Borrego, S., Mancho-Fora, N., Farràs-Permanyer, L., Urzúa-Morales, A., i Guàrdia-Olmos J. (2016). Differential Item Functioning of WHOQOL-BREF in nine Iberoamerican countries. Revista Iberoamericana de Psicologia i Salut, 7 (2), 51-59. ISSN: 0160-2527

Chaurand, A., Zacarías, J.A., Benítez-Borrego, S., Nuñez-Quintero, L., i Feixas, G. (2015). Pèrdua, depressió i dol complicat en una mostra mexicana. Revista de Psicologia 17(2), 42-55. ISSN: 2411-0167

Molina Bartumeus, A. (2015). Prevenció i detecció del maltractament infantil. Víctimes d'interferències parentals. En: Prevenció i Detecció del Maltractament Infantil (Eds.: I. Loinaz i R. Gallardo). Puebla, Mèxic: Benemérita Universidad Autónoma de Puebla. ISBN: 978-607-487-938-4

Benítez-Borrego, S., Guàrdia-Olmos J., i Aliaga-Moore, A. (2014). Child homicide by parents in Chile: A gender-based study and analysis of post-filicide attempted suicide. International Journal of Law and Psychiatry, 36(1), 55-64. ISSN: 0160-2527 

Benítez-Borrego, S., Guàrdia-Olmos, J., i Urzúa-Morales, A. (2014). Factorial structural analysis of the Spanish version of WHOQOL-BREF: an exploratory structural equation model study. Quality of Life Research, 8(23), 2205-2212. ISSN: 0962-9343

Benítez-Borrego, S., Guàrdia-Olmos J., i Aliaga-Moore, A. (2014). Child Homicide by parents in Xile: A gender-based study and analysis of post-filicide attempted suïcidi. International Journal of Law and Psychiatry, 36 (1), 55-64. ISSN: 0160-2527

Benítez-Borrego, S., Guàrdia-Olmos, J., i Urzúa-Morales, A. (2014). Factorial structural analysis of the Catalan version of WHOQOL-BREF: an exploratory structural equation model study. Quality of Life Research, 8 (23), 2205-2212. ISSN: 0962-9343

Benítez-Borrego, S. (2013). Necessitats Actuals de Recerca en Psicologia Forense a Espanya (pàg. 31-35). En: Nous aportacions de la Psicologia Jurídica. Llibre Homenatge a Joan Romero (Coord .: J. Urra i A. Martínez). Editorial: EOS. ISBN: 978-84-9127-510-1 

Molina, A. (2013). Ètica del psicòleg jurídic (pp. 199-204). En: Nous aportacions de la Psicologia Jurídica. Llibre Homenatge a Joan Romero (Coord .: J. Urra i A. Martínez). Editorial: EOS. ISBN: 978-84-9127-510-1

Molina-Bartumeus, A. (2013). Ètica i deontologia del psicòleg forense en els procediments de família. Revista de Dret de Família: Doctrina, Jurisprudència, Legislació, 59, 67-76. ISSN 1139-5168.

Molina Bartumeus, A., Tejedor Horta, A., i Vázquez Orellana, N. (2013). Programa d'Intervenció per Víctimes de Interferències Parentals (PIVIP). Editorial EOS.

 (http://eos.es/catalogo/novedades/pivip-programa-de-intervencion-para-victimas-de-interferencias-parentales-detail.html)

Guàrdia, J .; Benítez, S. (2012). Introducció a l'Estadística Multivariant (pp. 499-563). En: Estadística aplicada a les ciències socials mitjançant R i R-Commander (Coord .: M. Peró-Cebollero, Sr. Leiva-Ureña, J. Guàrdia-Olmos i A. Solanas-Pérez). Editorial: Martinet blanc. ISBN: 978-84-15452-14-0. Dipòsit legal: M-26.247-2012.

Molina, A. (2010). Ètica i Deontologia en Neuropsicologia Forense. En Manual de Neuropsicologia Forense. De la clínica als tribunals. Jarne, A. i Aliaga, A. (Eds.). Ed. Herder. Barcelona.

Cayuela, R., Jarne, A., i Molina, A. (2005). Estudi descriptiu de les denúncies ateses per la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya en relació amb les intervencions pericials. En Psicologia jurídica. Col·lecció Psicologia i Llei Nº1. Xunta de Galícia.