Adreça: C/Rambla Catalunya, 120 3º 3ª (08008 Barcelona)
Telèfon: 934 553 639              Email:  info@ac5-online.com

¿BULLYING?
Dra. Asunción Molina Bartumeus.

"Avui ha passat una cosa, .... un dels meus millors alumnes .... ha amenaçat amb matar un altre si no li deixava en pau !!!" explicava una educadora. "Potser està sent víctima de Bullying" li van dir. I si això era així, "què podia fer, com ho detectava, com intervenia ....".

Coneixem el BULLYING (que deriva de Bully: Matón) o procés d'intimidació, segons Cerezo Ramírez, com a forma de maltractament físic o psicològic, normalment intencionat (moguts per un abús de poder i desitjos d'intimidar i dominar) i perjudicial, d'un alumne / ao grup d'alumnes / as cap a un altre company / a, generalment vist com més feble, a qui converteixen en la seva víctima habitual; sol ser persistent i pot durar setmanes, mesos i fins i tot anys.

Aquest maltractament pot ser de diferents tipus o prendre diverses formes i en algunes ocasions pot passar desapercebut als / les educadors: maltractament físic (com agressions de tot tipus, trencar objectes personals ....), abusos sexuals (intimidacions, vexacions,. ..), maltractament verbal (com posar malnoms o sobrenoms, insultar, contestar amb males maneres, fer comentaris racistes, deixar missatges escrits amenaçadors ...), maltractament social (propagant rumors desqualificadors i humiliants que pretenen l'exclusió i aïllament del grup, deixant en ridícul ...) o maltractament indirecte , quan s'indueix a agredir a un tercer.

Si el bullying es dóna de forma reiterada pot ser cada vegada més complicat per al nen / a intimidat / a sortir per si sol / a d'aquesta situació. Com possibles conseqüències en aquests casos podem trobar baixada progressiva del rendiment escolar, fòbia i absentisme escolar, tristesa, depressió, pèrdua d'autoestima, etc. podent derivar si hi ha factors agreujants o si no s'atén a aquests indicadors, en reaccions molt violentes cap als agressors i fins i tot en suïcidi.


L'agressor. Com detectar-lo?

Encara que al principi pot passar desapercebut el comportament de l'agressor a l'escola o institut, pot ser útil per a això, tenir en compte diversos aspectes:

• Un cop trien la víctima, agredeixen, intimiden, posen malnoms, ridiculitzen, colpegen, danyen les pertinences a estudiants febles i indefensos. Però tampoc cal oblidar que poden tenir seguidors que realitzen el "treball brut" mentre ells organitzen.
• El bullying entre noies sol ser menys visible i més rebuscat; acostumen a expandir rumors o manipular les relacions entre iguals més que agredir físicament o intimidar.
• Acostumen a ser físicament forts, més grans o d'igual edat.
• Tenen la necessitat de dominar, tenir poder i sentir-se superiors.
• Generalment mostren fort temperament, actituds agressives, fàcilment irritables, impulsius, escasses habilitats socials per comunicar-se i negociar i amb baixa tolerància a la frustració. No solen mostrar ansiosos ni insegurs.
• Habitualment mostren actituds oposades, desafiadors i agressives cap a l'adult.
• Solen ser vistos com malvats, durs i amb poca simpatia cap a les seves víctimes.
• Acostumen a participar aviat en altres comportaments antisocials com robatoris, vandalisme, ingesta d'alcohol, drogues ...
• La popularitat entre els seus companys és variable segons els casos, però només els solen suportar uns quants; generalment són més populars a primària que a secundària.
• A mesura que van fent-se més grans i passant cursos escolars, va augmentant l'actitud negativa cap a l'escola o institut.

Tot i això, cal tenir en compte que ambients familiars negatius (ex. Manca de límits familiars o de presència afectiva), presència de trastorns del comportament, interès per mantenir un estatus dins del grup d'iguals, inseguretat personal, processos d'identificació difusa o negativa, sofriment narcisista, etc. poden repercutir negativament sobre aquests aspectes esmentats.

 

 

La Víctima. Com detectar-la?

Aspectes a tenir en compte en Ed. Primària a l'hora de saber si un alumne/a està sent víctima de bullying:

• Són, repetidament, cridats per malnoms, ridiculitzats, intimidats, degradats, dominats, riuen d'ells de forma poc amigable.
• Pateixen agressions físiques (els peguen, fereixen ...) de les que no poden defensar-se adequadament.
 Presenten esgarrapades i altres mostres evidents de lesió física.
• S'involucren en baralles on es troben indefensos.
• El seu material sol presentar deteriorament provocat i perden sovint pertinences de manera "inexplicable".

Aspectes a tenir en compte en Ed. Secundària a l'hora de saber si un alumne / a està sent víctima de bullying:

• Estan, sovint, sols i exclosos del grup.
• Són els pitjors en els jocs o treballs de grup.
• Tenen dificultat per parlar a classe i donen la impressió de ser insegurs.
• Apareix depressió, infelicitat, distracció ....
• Mostren un gradual deteriorament de l'interès pel treball acadèmic.

INTERVENCIÓ AMB L'AGRESSOR

Una de la majors dificultats és que aquest tipus de casos només arriben al coneixement de l'educador quan la situació d'agressió i victimització estan molt assentades i ritualitzades o quan es dóna un episodi especialment dramàtic. Per això, una de les principals estratègies és la de la PREVENCIÓ.

Dins dels objectius generals de la intervenció amb l'agressor/s estarien:

• Generar pensament causal, alternatiu, conseqüencial, de perspectiva i mitjans-fi.
• Aprendre a identificar emocions en si mateixos i en els altres, adonar-se que les emocions influeixen en el pensament, saber posar-nom, entendre els sentiments complexos i estar oberts als diferents sentiments en si mateixos i en els altres, aprenent a manejar-los.
• Generar un estil assertiu de relació.
• Promoure el desenvolupament moral.

Per a la consecució d'aquests objectius generals resultarà beneficiós, incorporar si és necessari tècniques de maneig d'ansietat i ira i informar i incloure a la família en el procés i intervenció.

Al seu torn, serà útil a nivell de grup exposar a tota la classe les manifestacions, causes i conseqüències de la violència. Explicitar situacions mitjançant dramatització (role playing). Augmentar la consciència de responsabilitat democràtica ("No només no cometre el mal, sinó tampoc consentir").

 

INTERVENCIÓ AMB LA VÍCTIMA

En aquest cas, la intervenció se centrarà en la no re-victimització, mitjançant la no impunitat de l'agressor, però tampoc amb estratègies sobreprotectores. A més, és necessari intervenir com més aviat, ja que quan la victimització es perllonga, poden donar-se símptomes clínics que condicionin el desenvolupament de la seva personalitat social.

Els objectius es centrarien en:
• Desculpabilitzar al nen/a agredit/a. Recolzar-la en els moments inicials de la intervenció.
• Responsabilitzar de la possibilitat de canvi en els seus registres de relació amb els altres. Eliminar estils "victimistes".
• Treballar l'expressió de sentiments, millorar el seu autoconcepte i promoure estratègies per desenvolupar estils atribucionals positius.

Tot això es duria a terme mitjançant l'entrenament d'habilitats socials, de resolució de problemes ..., informant i incloent a la família en el procés.

Intervenció conjunta: En primer lloc, la primera intervenció necessària és la de prendre part activa en situacions d'agressió física, baralles ..., assenyalant que estem PRESENTS.


• L'educador ha de mantenir la calma, no ha d'incrementar la tensió amb retrets o crits, i tan aviat com sigui possible, parlar l'agressor d'una altra cosa, per asserenar.

Juntament amb la intervenció individual amb cada un d'ells podem treballar amb tots dos:

• Estratègies de comprensió i expressió verbal de cara a potenciar la competència comunicativa de sentiments, opinions, vivències ...
• Estratègies d'inversió de rols i resolució de conflictes.
• Conducta de contracte: negociat per ambdues parts, delimitant les conseqüències del seu compliment i incompliment i establint els moments de revisió.
• Estratègies de treball col·laboratiu i per ressaltar les característiques positives de l'altre.


 

Bibliografia Material d'Interès

Molina Bartumeus, A. (2016). ¿Utilitat de la pericial privada si intervé el EATAF? [El Bloc d'Oscar Cano]. (http://www.oscar-cano.com/hoy-visita-el-blog-chon-molina/)

Molina Bartumeus, A., Benítez-Borrego, S., Vàzquez, N., Farrés, M., i Ortíz, C. (2016). Criteris d'atribució de guarda compartida per l'Audiència Provincial de Barcelona (pp. 263-273). En A. Andrés-Pueyo, F. Fariña, el Sr. Novo i D. Seijó (Eds.). Col·lecció de Psicologia i Llei nº 13. [Actes del IX Congrés Internacional de Psicologia Jurídica i Forense, celebrat a Madrid del 25 al 27 febrer 2016].

Benítez-Borrego, S. (2016). Models d'Equacions Estructurals Exploratoris (ESEM). Alternativa als models factorials exploratoris, formalització, condicions, solucions i aplicació en investigació en Psicologia. [Tesi doctoral]. Universitat de Barcelona, ​​Barcelona.

Benítez-Borrego, S., Mancho-Fora, N., Farràs-Permanyer, L., Urzúa-Morales, A., i Guàrdia-Olmos J. (2016). Differential Item Functioning of WHOQOL-BREF in nine Iberoamerican countries. Revista Iberoamericana de Psicologia i Salut, 7 (2), 51-59. ISSN: 0160-2527

Chaurand, A., Zacarías, J.A., Benítez-Borrego, S., Nuñez-Quintero, L., i Feixas, G. (2015). Pèrdua, depressió i dol complicat en una mostra mexicana. Revista de Psicologia 17(2), 42-55. ISSN: 2411-0167

Molina Bartumeus, A. (2015). Prevenció i detecció del maltractament infantil. Víctimes d'interferències parentals. En: Prevenció i Detecció del Maltractament Infantil (Eds.: I. Loinaz i R. Gallardo). Puebla, Mèxic: Benemérita Universidad Autónoma de Puebla. ISBN: 978-607-487-938-4

Benítez-Borrego, S., Guàrdia-Olmos J., i Aliaga-Moore, A. (2014). Child homicide by parents in Chile: A gender-based study and analysis of post-filicide attempted suicide. International Journal of Law and Psychiatry, 36(1), 55-64. ISSN: 0160-2527 

Benítez-Borrego, S., Guàrdia-Olmos, J., i Urzúa-Morales, A. (2014). Factorial structural analysis of the Spanish version of WHOQOL-BREF: an exploratory structural equation model study. Quality of Life Research, 8(23), 2205-2212. ISSN: 0962-9343

Benítez-Borrego, S., Guàrdia-Olmos J., i Aliaga-Moore, A. (2014). Child Homicide by parents in Xile: A gender-based study and analysis of post-filicide attempted suïcidi. International Journal of Law and Psychiatry, 36 (1), 55-64. ISSN: 0160-2527

Benítez-Borrego, S., Guàrdia-Olmos, J., i Urzúa-Morales, A. (2014). Factorial structural analysis of the Catalan version of WHOQOL-BREF: an exploratory structural equation model study. Quality of Life Research, 8 (23), 2205-2212. ISSN: 0962-9343

Benítez-Borrego, S. (2013). Necessitats Actuals de Recerca en Psicologia Forense a Espanya (pàg. 31-35). En: Nous aportacions de la Psicologia Jurídica. Llibre Homenatge a Joan Romero (Coord .: J. Urra i A. Martínez). Editorial: EOS. ISBN: 978-84-9127-510-1 

Molina, A. (2013). Ètica del psicòleg jurídic (pp. 199-204). En: Nous aportacions de la Psicologia Jurídica. Llibre Homenatge a Joan Romero (Coord .: J. Urra i A. Martínez). Editorial: EOS. ISBN: 978-84-9127-510-1

Molina-Bartumeus, A. (2013). Ètica i deontologia del psicòleg forense en els procediments de família. Revista de Dret de Família: Doctrina, Jurisprudència, Legislació, 59, 67-76. ISSN 1139-5168.

Molina Bartumeus, A., Tejedor Horta, A., i Vázquez Orellana, N. (2013). Programa d'Intervenció per Víctimes de Interferències Parentals (PIVIP). Editorial EOS.

 (http://eos.es/catalogo/novedades/pivip-programa-de-intervencion-para-victimas-de-interferencias-parentales-detail.html)

Guàrdia, J .; Benítez, S. (2012). Introducció a l'Estadística Multivariant (pp. 499-563). En: Estadística aplicada a les ciències socials mitjançant R i R-Commander (Coord .: M. Peró-Cebollero, Sr. Leiva-Ureña, J. Guàrdia-Olmos i A. Solanas-Pérez). Editorial: Martinet blanc. ISBN: 978-84-15452-14-0. Dipòsit legal: M-26.247-2012.

Molina, A. (2010). Ètica i Deontologia en Neuropsicologia Forense. En Manual de Neuropsicologia Forense. De la clínica als tribunals. Jarne, A. i Aliaga, A. (Eds.). Ed. Herder. Barcelona.

Cayuela, R., Jarne, A., i Molina, A. (2005). Estudi descriptiu de les denúncies ateses per la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya en relació amb les intervencions pericials. En Psicologia jurídica. Col·lecció Psicologia i Llei Nº1. Xunta de Galícia.